Allà a l’avinguda del Tibidabo, per on circula el vell Tramvia Blau entre mansions modernistesimponents, es troba l’Harem, un prostíbul ben exclusiu que ja en temps del franquisme havia estatmolt popular: el més luxós de la ciutat, amb portes daurades, càmeres de vigilància, vitralls decolors, cortinatges i tapissos, i replet de refugis, amb sales clandestines i passadissos secrets. Tansecrets com els misteris que amaguen també bona part dels seus personatges. I és que el Mili Santamarta,personatge histriònic i únic hereu de la nissaga familiar i regent del club, rep la terriblenotícia de la troballa del cos de la seva mare, assassinada amb dos trets a la nuca. Juntament ambla Sancha, la seva mare adoptiva i mà dreta del bordell —i també trasbalsada per la mort del seufill anys enrere—, emprenen un llarg camí per esclarir els fets i trobar una veritat que, al capdavall,suposarà una caixa de sorpreses, amb desapareguts, traficants de dones, llistes inesperades, sectessatàniques, rituals de vudú, clubs sadomasoquistes... i molts morts.Després d’inaugurar la col•lecció amb Història de mort, Andreu Martín torna a «crims.cat» ambuna novel•la dura, violenta, però amb la ironia i l’humor necessaris, amb girs constants d’un ritmevertiginós on amb prou feines hi ha espai per a la pausa, i aquí el lector es converteix gairebé en unpersonatge més dins d’una trama on cadascun dels detalls compta.